Sin notas

Marta Caño i Caterina Canyelles, de l’Institut Públic Maria Espinalt de Barcelona, ens expliquen com treballen en un centre d’ESO (i ara inicia Batxillerat) sense notes. Ens parem en diversos moments, instruments i reflexions que aquesta manera tan diferent de fer ens provoquen. Per exemple, com pot ser l’avaluació acordada entre l’alumne i el docent? Com pot ser que aquesta entrevista sigui un dels millors moments del procés d’avaluació?

Carles Zurita i Josep Maria Piulachs ens introdueixen al món de l’EF sense notes que, des de l’avaluació formativa i els plans personalitzats, els permeten arribar a canviar les relacions professor-alumne i fins i tot entre alumnes.

Tornem a conversar amb Jaume Feliu. En aquesta ocasió, en Jaume ens fa reflexionar sobre quines metodologies tenen sentit en un context d’aprenentatge sense notes.

Tornem a conversar amb en Jaume Feliu. El tema central de la xerrada és la nota com a mecanisme de control: positius, negatius i autoregulació se’ns confonen amb la qualificació del grau d’assoliment dels objectius. Però realment, què és un positiu?

En Jaume Feliu ens comparteix la seva visió sobre la qualificació com un reflex dels objectius que s’han proposat a l’inici. Debatem també sobre la qualificació dels instruments i si aquesta qualificació es correlaciona o no (i quant) amb la qualificació dels objectius.

Objectivitat, quantificació, rúbriques i llistes. La Mariana i la Belén xerren sobre tots aquests aspectes i com ens fan ser menys eficaços amb més feina.

Daniel Serra ens explica la transformació del seu centre: «el meu major és que no tenia aules de teoria suficient» és el detonant que, el 2009, els va animar a emprendre el camí.

Ja hem publicat un nou episodi del podcast. Mariana Morales ens parla de com passar d’un bon feedback realitzat pel docent a l’autoavaluació i a la coavaluació. També dialoguem sobre com l’esforç inicial s’amortitza en els cursos successius.